EL VIOLÍ AUSCHWITZ

ACTIVITATS:

PROVA 1:

A) L'obra comença amb la interpretació d'un concert.
A quina ciutat i país té lloc aquest concert?

a) A Varsòvia (Polinia)
b) A Amsterdam (Holanda)
c) A Cracòvia (Polònia)
d) A Cremona (Itàlia)

B) Què va donar Regina a Climent Moragues (el narrador del primer capítol) abans d'acomiadar-se'n?

a) Unes fotocòpies en què s'explica la històtia del seu oncle Daniel.
b) El violí del seu oncle Daniel.
c) Uns quants discos amb enregistraments de concerts seus.
d) El diari que el seu oncle David va escriure al camp de concentració.

C) Quina bona notícia donà un mecànic jueu a Daniel els primers dies del seu internament?

a) Que aviat els alliberaria un empresari alemany aficionat a la música.
b) Que Eva, la seva promesa, estava viva.
c) Que aviat s'acabaria la guerra perquè les tropes aliads avaçaven ràpidament.
d) Que el màxim responsable del camp de concentració aviat seria rellevant del seu càrrec.

D) Quin càstig imposà Sauckel a Bronislawm, el violinista, per haver desafinat durant un concert?

a) El féu fuetejar trenta cops a les natges.
b) El féu afusellar.
c) El van enviar a una cel·la d'internament.
d) El va deixar sense menjar durant tres dies seguits.

E) Quin sistema d'eliminat els presos malants vab enginyar les SS en relació amb els camions?

a) Fer-los estimbar per una penya-segat tot simulant un accident.
b) Fer explotar els camions, plens de presoners, amb càrregues de dinamita.
c) Carregar-los en camions i dur-los a un descampat per afusellar-los.
d) Ofergar-los amb el gas del motor dièsel.

F) Què es jugaren Suckel i Rascher en relació amb el violí que construïa Daniel?

a) Una caixa de vi de Borgonya.
b) Un ascens per a qui guanyés l'aposta.
c) Una quantitat de diners.
d) Un sopar.

G) Per què un dia les SS vestirien Daniel i tres pressos més amb robes noves?

a) Perquè les que duien eren ja massa velles i els en volien fer de noves.
b) Per fer-los una fotografia per a la propaganda nazi.
c) Per riure's d'ells, ja que mai no podrien dur aquelles robes.
d) Per fer-los servir de moels per als nous uniformes de les SS.

H) A quin país es retirà Bronislaw, el violinista, després de sortir del camp de concentració?

a) A Itàlia.
b) A Suècia.
c) A Polònia
d) A Israel.

I) Recompensà d'alguna manera Sauckel a Daniel per la construcció del violí?

a) Sí, perdonant-li la vida.
b) Sí, amb un plat d'estofa.
c) Sí, amb uns dies de descans.
d) No, no el recompensa de cap manera ja que aquella era la seva obligació.

J) Com acabaren Sauckel i Rascher després de l'alliberament del Camp dels Tres Rius?

a) Ambdós foren afusellats.
b) El primer s'escapà i el segon fou penjat.
c) El primr s'escapa i el segon fou condemnat a cadena perpètua.
d) El primer fou penjat i el segon se suïcidà.


PROVA 2

A) Quina proposta van fer Vigili Stancu, Gerda i el narrador del primer capítol (Climent Moragues) a Regina abans d'acomiadar-se d'ella a Cracòvia?

a) Que accedís a gravar un disc amb ells.
b) Que els acompanyés en una gira.
c) Que passés uns dies de vacances amb ells a París.
d) Que tots quatre plegats donessin un curs d'especialització al conservatori de Cracòvia.

B) Per quin motiu van castigar Daniel, al principi de la novel·la, els kapos del camp de concentració?

a) Per haver-se negat a complir una ordre.
b) Per no haver treballat a la fàbrica al ritme esperat.
c) Per res en especial..
d) Per haver-se adormit, i no sortir a l'hora quan tocaven diana al matí.

C) Segons el relat de Freund, el mecànic jueu, com s'havia salvat Regina, la neboda de Daniel?

a) Perquè un músic alemany client seu l'havia acollit a casa seva com si fos la seva neboda.
b) Perquè l'havia adoptat el kapo d'un altre camp de concentració.
c) Perquè s'havia amagat sota un llit de casa quan les SS van arrestar tota la seva família.
d) Perquè al camp de concentració una cuinera alemanya li havia posat afecte i la cuidava com si fos la seva filla.

D) Per quin motiu els kapos alemanys submergien alguns presoners en aigua fredíssima?

a) Ho feien sense cap raó aparent, només per veure'ls patir.
b) Per acostumar-los a suportar l'aigua freda de les dutxes.
c) Per aplicar els resultats als aviadors alemanys caiguts a les aigües del Bàltic.
d) Per acostumar-los a treballar, després, a temperatura sota zero.

E) Quin presoner va trobar a faltar especialmente Daniel després de l’anomenada Neteja de primavera?

a) El seu amic Freund, el mècanic.

b) Un músic jueu que tocava a l’orquestra del camp de concentració.

c) Un fuster gran que feia dies que tossia.

d) Un pres comú que el vigilava mentre construïa el violí.

F) Quina reacció tingué Sauckel després que Bronislaw va haver tocat <<La Follia>> d’Arcangelo Corelli amb el violí construït per Daniel?

a)  Llençar una moneda a l’estoig del violí.

b)  Perdonar-li la vida, ja que en un principi pensava enviar-lo a la cambra de gas.

c)  Es mostrà completament indiferent.

d)  Recompesar-lo amb un plat extra de menjar.

G) Quin missatge va escriure un membre de la Wermacht al paper que donà a Bronislaw després del seu concert ?

a)  Una felicitació per la seva bona interpretació musical.

b)  Unes coordenades secretes per poder escapar-se del camp de concentració.

c)  La promesa que els trauria d’allí.

d)  La seva adreça perquè l’anés a trovar quan sortís del camp.

H) Què donà a Daniel el metge jueu que el curà del trenc al cap que es féu en caure a terra per l’esforç de descarregar del camió els testos de plantes per a l’hivernacle de Sauckel?

a)  Una càpsula de cianur per si de cas no podía suportar tot aquell horror.

b)  Una capsa de vitamines.

c)  Unes modenes per tal que se les gastés a la cantina del camp.

d)  Unes peces de fruita ja que estava molt desnodrit.

I) Sobrevisqué Daniel al seu internament al camp de concentració?

a)  Sí, però morí relativament jove.

b)  No, morí al mateix camp.

c)  Morí a l’hospital on fou ingressat després de l’alliberament del camp.

d)  Sí, i morí ja molt vell a Polònia, ciudat per la seva neboda Regina.

J) Qui comprà per a Daniel el violí construït a Auschwitz ?

a)  La seva dona Eva.

b)  Bronislaw, el seu amic músic.

c)   Freund, el seu amic mecànic.

d)  El membre de la Wermacht que asistí al concert que féu Bronislaw amb ell al camp de concentració.

VALORACIÓ:

Crec que aquest llibre m’ha fet reflexionar molt sobre el que va ser l’Holocaust. Abans de llegir-me el llibre no sabia que era, ni en les condicions que vivien a l’Holocaust, però aquest llibre m’ho ha fet entendre. M’ha ajudat a entendre el que era estar en un camp de concentració i el sofriment que s’hi patia. Allò que va passar en aquella època no ens queda tan lluny com sembla, però espero que, aquesta catàstrofe, no es repeteixi mai més.

Aquest llibre ha servit per posar-me a la pell dels presos que van sofrir terribles malsons durant aquella època, persones innocents que només per la seva creença religiosa, raça o procedència, eren condemnades a l’infern. Per ells, els alemanys aquestes persones, no tenien cap mena de valor.  

Juntament amb el temari de Socials, sento que ara sé moltes més coses sobre aquest l’època i l’Alemanya nazi.  L’argument és molt interessant, enganxa bastant, vas aprenent moltes coses i sobretot aquest tema, et fa una persona més culta i una mica més sensible.

La lectura és bastant difícil ja que Maria Àngels Anglada utilitza un nivell de lèxic molt alt i bastant complicat.

Però en resum, m'ha agradat.

AGAFA'M DE LA MÀ

Agafa'm de la mà

Tinc la teva mà i no la deixaré anar, 12 -

no sé què hem passa avui. 6 -

Busco llibertat i trobo les teves ales. 12 -

Busco escalfor i trobo els teus braços. 9 -

Dona'm la mà i dansarem, 7 a

dona'm la mà i ens estimarem. 7 a

Les meves ganes de veure't 7 -

són més grans que la distància que ens separa, 11 -

perquè tu signifiques per mi 9 -

més del que les meves paraules poden expressar. 14 B 

Agafa'm de la mà que marxem a volar. 12 B

Aquest poema escrit escrit per mi, com podeu veure, no té cap tipus d'estructura fixa, ni rima constant. En aquest poema m'he volgut inspirar en l'amor i la confiança d'una parella. I el dibuix representa una mà que segons el poema és la mà que confirma aquesta confiança.

LA DONA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

A principis del segle XX la dona no era considerada ciutadana a quasi cap país del món.

Les dones vivien recloses en el domèstic. El seu paper estava limitat a ser mares i esposes forçades, i no eren acceptades en terrenys com la política, el periodisme o la literatura.

La primera guerra mundial va portar com a conseqüència la incorporació de mà d'obra femenina en llocs ocupats anteriorment per homes, els quals van haver d’anar als camps de batalla. Parlar d'aquest canvi, és parlar d'una constant lluita social per aconseguir la igualtat real i els drets bàsics per a qualsevol treballador / a, que fins a principis del segle XX, quan es regula la incorporació al món laboral en igualtat de condicions que els homes , situació que en moltes ocasions actualment no es dona. 

A meitats del segle XX el principal treball de les dones rurals, era l'ajuda que els proporcionaven als marits en l'agricultura però l'arribada de la mecanització va provocar la seva emigració a zones industrials, on moltes van començar a treballar en fàbriques, amb unes condicions de treball dolentes.

En aquella època hi havia una gran discriminació i masclisme cap a la dona que amb el pas s'ha anat solucionant, encara que actualment no ho estigui 100%.

Per tant entenc perfectament la decisió de la Mila, perquè si un home et tracta malament, sense respecte i et menysprea, et busques un altre que encara que, pugui ser el teu pare per l’edat que té,  almenys no et faci tot això, et cuidi, et tracti bé, i sobretot t’estimi.

LA NOIA DE LA CARAVANA

PERSONATGES:

Laura: És la protagonista de la història, bona estudiant i simpàtica. És l'amor secret d'en Kilian, que és el seu novio, amb el que marxa de càmping just en sortir de l'institut. Ella és més petita que ell per 2 anys. És molt valenta i forta sentimentalment.

Marta: És la millor amiga de la Laura, i li cobreix les seves esquenes. Perquè mentre la Laura esta de càmping amb en Kilian, la mare de la Laura creu que està dormint a casa de la Marta.

Kilian: És el novio de la Laura. Físicament és alt, prim i té els cabells castanys. Té una moto i li proposa un cap de setmana romàntic a la Laura, en un càmping, on la cosa no va gaire bé. Pertany a una banda de lladres que es dediquen a traficar coure, juntament amb el seu pare el senyor Bronson.

Laura: És una dona vella que viu per la zona del càmping, és molt solitaria i no sembla estar del tot bé. Hi viu allà perquè el seu home va morir ofegat a la piscina del càmping i ella creu que si es queda a viure allà podrà conversar amb el seu difunt marit. Acaba morint calcinada.

Bronson: Pare d'en Kilian, és el cap de la banda que trafica coure. Té un pacte amb la banda d'en Cobra per tenir un espai de venta de coure restringit per cadascú.

Cobra: És el cap de l'altre bàndol el qual es traicionat per la banda d'en Bronson. És un home terrorífic, i molt sàdic, també una mica boig. Sempre duu posat un pasamuntanyes que fa que no es reveli la seva identitat. Finalment s'acaba descobrint qui és, i resulta ser l'ex marit de la mare de la Laura, per tant, el pare de la Laura.

Sapo: Ajudant i membre de la banda d'en Cobra, és un home de grans dimensions, és gras i forçut. Sempre actua utilitzant la força i també porta a sobre sempre una pistola.

Ivan: Croat, amb tatuatges i musculós. És fa passar per policia infiltrat a la banda d'en Cobra pero sincerament al final no s'arriba a saber si realment és policia o no, encara que jo crec que no. És el màxim defensor de la Laura en l'aventura del càmping abandonat.

Barbes: Últim integrant del bàndol d'en Cobra, en un tiroteig va rebre un tret a la cama que el va deixar coix.

Monja Carmeta: Viu en un monestir, del costat del càmping, amb el seu conjunt de germanes monges.
Troben a la Laura ben xopa en un dia de pluja i l'acullen a casa seva. Finalment és ella la que avisa a la policia per la desaparició de la pobre Laura.


RESUM DE L'ARGUMENT:

La Laura és una noia adolescent que viu amb la seva mare. Durant un temps va estar sortint amb un noi que es deia Kilian, però van tallar perquè es van deixar de veure. Però de sobte, en Kilian, un divendres sortint de l'institut, convida a la Laura a passar un cap de setmana romàntic en un càmping.
Va mentir a la seva mare dient-li que aniria a dormir a casa de la Marta, la seva millor amiga. En Kilian va venir a recollir a la Laura en moto i van marxar cap al càmping. La Laura es veia bastant incòmode ja que el lloc on havien arribat era bastant tenebrós i estava molt allunyat de casa seva i dels pobles del costat. En Kilian va explicar a la Laura que allà hi tenia una autocaravana on podrien passar la nit sense cap problema. El primer dia va anar bastant bé, van arribar cap al vespre, quan ja es feia fosc, i van acabar dormint cada un d'ells en un llit a la caravana.

Al dia següent quan la noia va despertar, ho va fer sola. Dins de la caravana no hi havia ningú més. Es va adonar que no tenia el mòbil i per tant era impossible comunicar-se amb el seu "amor secret". Es va passar la major part del dia esperant a en Kilian, però va ser inútil ja que no va tornar. Es va fer moltíssimes hipòtesis intenat saber que li havia passat al seu xicot. Després de veure que no tornava va decidir sortir de la caravana a veure si el veia pel càmping. Quan va anar a fer el volt pel càmping va veure moltíssimes pintades i graffitis de cobres, a l'edifici de davant de la caravana. Seguidament va decidir passar el pont dels cocodrils, el qual li havia parlat en Kilian el dia anterior. I quan el va travessar va veure un camp de futbol amb una lona gegant que amagava grans quantitats de coure.

A l'endemà, com que encara no havia tornat en Kilian, va decidir anar a buscar a la dona vella que van veure el primer dia que van arribar. La va trobar en un bungalou, en mal estat, com tots els altres. Van estar parlant una estona, i la Laura, va agafar més por de la que tenia, perquè la senyor vella que també es deia Laura, estava una mica boja i deia coses molt estranyes. Per tant va decidir tornar a la caravana i esperar allà. Quan va arribar just a l'entrada va veure escrit al fang la paraula: "FUIG". En aquell moment la Laura es va espantar moltíssim, peruè no s'havia que estava passant, si en Kilian estava bé o no. No entenia res. Però va prendre una gran decisió, va agafar les coses més imprescindibles, les va ficar dins de la seva motxilla i va marxar d'aquell terrorífic càmping. Se'n va anar en una direcció on ella creia que hi havia un poble, ja que de vegades es sentien les campanes del campanar, ben a prop. Caminava molt ràpid, a pas lleuger, amb por al cos i estava ploguent. En unes quantes hores va arribar al seu destí, un monestir. Com que tenia molta gana i fred va picar a la porta. La van obrir unes monges, que la van rebre molt benvinguda, li van deixar una tovallola i roba perquè es canviés, ja que la que portava posada esta xopa. La única de les monges que parlava era la germana Carmeta. Les monges tenien un telèfon on es podia trucar, però com que la Laura no tenia el seu telèfon i no recordava el número de la seva mare no la va poder trucar. Però el que si que va fer, va ser trucar al seu propi mòbil, però no va contestar ningú. La monja Carmeta li va recomanar que descansés i que si rebien alguna trucada ja l'avisarien. Unes quantes hores després algú va trucar des del mòbil de la Laura al telèfon de les monges, abans de que arribés la Laura ja l'havia agafat una altre monja la qual va estar una estona parlant pel telèfon. Quan la monja li va passar el telèfon a la Laura la veu va desaparèixer i ningú no va contestar. La noia va deduir que alguna cosa anava malament, però va fer com si res. Al dia següent les monges la van convidar a fer missa, i li van donar un vestit de monja. Quan va arribar a l'església la Laura va veure a un home molt gran que anava armat, i que estava buscant a algú. La Laura va aprofitar aquell moment per escapar. Va correr una bona estona sense mirar enrere fins que va veure dos gossos, dos dogs argentins.

Seguidament va aparèixer l'amo dels gossos, un home que es feia dir Ivan, era croat, corpulent i amb tatuatges. L'Ivan va dir-li a la Laura que l'ajudaria a marxar d'allà, però al dia següent, ja que, ja era tard i havia organitzat una festa amb un amic seu. Quan van anar a recollir a l'amic, i va pujar a la caravana la Laura de seguida el va reconèixer, era l'home de l'església, l'home que anava armat. Es deia Sapo. En aquell moment es va posar molt nerviosa i ells la van intentar tranquilitzar diguent que eren "policies" i que volien enxampar al seu xicot, en Kilian. Que era traficant de coure, juntament amb el seu pare el senyor Bronson. No van aconseguir calmar-la, així que quan la Laura va trobar el moment exacte va fugir d'aquella caravana.

No gaire temps després l'Ivan la va trobar. Per tranquilitzar-la més i que confiés en ell, li va dir que era un policia infiltrat i que volia atrapar tan a un bàndol com a l'altre. Després d'aquesta xerrada la va portar a l'edfici on es trobava en Cobra, el cap de la banda que sempre anava amb un passamuntanyes i no es sabia qui era, en Barbes i en Sapo. La van emmanillar i van estar una estona rumiant què farien amb ella. Van decidir que pasaria la nit amb vigilància dins d'aquell edifici.
Durant la nit en Sapo es va quedar fent-li guàrdia, va intentar violar-la però la jove noia el va deixar inconscient al terra. Després d'aquest acte va fugir de l'edifici i va anar directament al bungalou de la senyora vella. La va trobar lligada, i amb un drap a la boca. Va comentar-li que tot allò li havia fet el monstre del càmping. I també li va explicar que en una de les habitacions hi havia dos cadàvers. Després d'això la Laura va marxar. Just quan se'n va anar, dos homes manats per en Cobra van cremar la casa.

A continuació la Laura va marxar espantada cap a la caravana on va dormir la primera nit. Va veure com en Cobra, ara sense passamuntanyes, torturava al pare d'en Kilian. El que més li va saber greu a la Laura, va ser descobrir qui era en Cobra. Era el seu pare! Va acabar desmaiada a dins la caravana, amb un trau al cap. I quan va despertar, va escoltar la veu d'en Kilian, que volia entrar a la caravana fos com fos, perquè els gossos de l'Ivan l'estaven perseguint. Finalment va poder entrar per la finestreta de dalt. L'Ivan va intentar entrar a la caravana i ho va aconseguir, però quan ho va fer, en Kilian el va deixar mig mort a fora de la caravana amb l'ajuda de la Laura.
Volien escapar d'allà com fos, d'una vegada per totes. Així que en Kilian va engegar l'autocaravana
i com que no sabia conduir-la molt bé va anar a parar a l'interior de la piscina. La caravana es va anar enfonsant lentament i cada cop entrava més aigua a dins. Després d'un moment enorme de pànic i por, la caravana va tocar el fons de la piscina. La Laura i en Kilian van voler sortir d'allà dins, primer ho va fer en Kilian i després ho va intentar la Laura. La Laura no tenia gaires forces per sortir i de sobte va aparèixer el seu pare, en Cobra, a la piscina i la va ajudar a salvar-se. Quan ell va voler sortir d'allà es va veure retingut per alguna força que l'impedia sortir del fons de la piscina i finalment va ser empassat. Es solia dir que el monstre del càmping només atacava a les persones dolentes.

Finalment va arribar la policia i va posar ordre a la situació. La Laura va ser retornada a casa amb la seva mare.


OPINIÓ PERSONAL:

El llibre de la "Noia de la Caravana" m'ha semblat molt interessant i divertit. És molt agradable i fàcil de llegir ja que és una història d'intriga i misteri que t'enganxa facilment.
Jo aquest llibre el recomanaria ja que té una història molt entretinguda, em ganes de llegir sempre un capítol més, i a més pels adolescents de la nostra edat, ja que encaixa molt bé amb les bogeries que de vegades fem per amor.

EL GRIPAU

EL GRIPAU

El príncep com no sabia que dir, ni que fer, va decidir convidar-la  a casa seva per presentar-la als seus pares, ja que els hi quedava tota una vida junts per davant.

Quan van arribar a casa, el pare del príncep va dir:

- Fill meu, qui es aquesta dona tant guapa?

- És la meva parella, m'agradaria molt que organitzis el casament, ja que hem decidit que, aquesta relació que hi tenim, serà per tota la vida, de debó. -Va dir el príncep.

- I vostè com es diu? -Va preguntar el rei a la príncesa.

- Coralina. -Va respondre la noia.

- Molt bé fill, doncs prepararem el casament, si es el que realment desitges... -Va afirmar el pare.

- Vale pare, t'estimo.

Al cap d'un mes el príncep i la actual princesa ja estaven casats i la relació anava per molt bon camí. Els dos van començar molt enamorats, s'estimaven moltíssim, i de fet, semblaven la parella ideal. Fins que va aparèixer una noia que es deia Carla.

La Carla físicament era espectacular, era morena amb els cabells ondulats i brillants, uns ulls verds grans, un nas petitó i uns grans pits.

El príncep es va encapritxar en ella, estaba boig per tenir-la al seu llit, és més, només volia això. Perquè ell tenia molt clars els sentiments cap a la seva esposa.

Finalment ho va aconseguir, la va petonejar i se la va emportar al palau reial, el que ell no sabia, era que la seva dona estava a la porta de l'habitació. Li van parar una trampa, la Carla era la millor amiga de la Coralina i el van enxampar siguent-li infidel a la seva esposa. Ell es va quedar en shock i obviament la parella es va trencar.

El príncep estava molt enamorat de la Coralina, i se l'estimava molt. Al trencar amb ella, el príncep no volia seguir visquent amb el remordiment de que l'estimava; i per uns minuts de plaer, va arruïnar una relació ideal. Finalment el príncep va decidir suicidar-se per acabar amb la seva trista vida.

Camp de concentració de Flossenburg

El camp de concentració de Flossenburg es troba al municipi de Flossenburg, en l'Estat de Baviera, Alemanya.

Va ser un camp de concentració creat el 3 de maig de 1938 i que va funcionar fins al 1945.
Principalment el camp de concentració estava fet pels delinqüents, però un cop començada la guerra van augmentar els presos jueus, soviètics i presoners de guerra
Pel camp van passar al voltant de 100.000 presoners,entre ells hi havia 14 republicans espanyols.

En el camp es treballava en les pedreres de granit, però també en la producció d'armament.

L'explotació de presoners era el motiu principal de Flossenbürg, subministraven més de 12.000 m³ de granit a l'any.

Les execucions al camp, van ser escasses fins a abril de 1944, arribant a matar gairebé un centenar de presoners diàriament.
Per fer desaparèixer tota aquesta quantitat de cadàvers, es va construir un crematori fora del camp.

AUTODESCRIPCIÓ

Em dic Raúl Cid, i sóc un noi de 15 anys.

Sóc molt actiu, m'agrada menjar sa, fer molt d'esport, i viure la vida com si no hi hagués un demà.

Sobretot estic molt disposat a escoltar i aprendre molt sobre la vida.

Vull tenir un futur agradable, dedicant-me el que m'agrada, per tant he d'aprofitar aquest període a l'institut per treure bones notes i poder fer el que desitjo.

Vaig a l'institut Narcís Monturiol, on estic molt content, tant amb el professorat, com amb els meus companys.

Com que m'agrada molt l'esport, el meu somni es fer la carrera d'INEF, per ser professor d'educació física, preparador físic o entrenador personal.

Com totes les persones tinc unes virtuds i uns defectes, com per exemple:

Sóc molt rialler i bromista, però de vegades em faig una mica pesat.

També m'agrada passar molt de temps amb els meus amics, fins i tot m'oblido de fer altres coses més importants. 

Sóc bastant despistat.

I finalment jugo a futbol, bastant bé, ja que porto des de els 6 anys jugant.