Les dones vivien recloses en el domèstic. El seu paper estava limitat a ser mares i esposes forçades, i no eren acceptades en terrenys com la política, el periodisme o la literatura.
La primera guerra mundial va portar com a conseqüència la incorporació de mà d'obra femenina en llocs ocupats anteriorment per homes, els quals van haver d’anar als camps de batalla. Parlar d'aquest canvi, és parlar d'una constant lluita social per aconseguir la igualtat real i els drets bàsics per a qualsevol treballador / a, que fins a principis del segle XX, quan es regula la incorporació al món laboral en igualtat de condicions que els homes , situació que en moltes ocasions actualment no es dona.
A meitats del segle XX el principal treball de les dones rurals, era l'ajuda que els proporcionaven als marits en l'agricultura però l'arribada de la mecanització va provocar la seva emigració a zones industrials, on moltes van començar a treballar en fàbriques, amb unes condicions de treball dolentes.
En aquella època hi havia una gran discriminació i masclisme cap a la dona que amb el pas s'ha anat solucionant, encara que actualment no ho estigui 100%.
Per tant entenc perfectament la decisió de la Mila, perquè si un home et tracta malament, sense respecte i et menysprea, et busques un altre que encara que, pugui ser el teu pare per l’edat que té, almenys no et faci tot això, et cuidi, et tracti bé, i sobretot t’estimi.
