LA NOIA DE LA CARAVANA

PERSONATGES:

Laura: És la protagonista de la història, bona estudiant i simpàtica. És l'amor secret d'en Kilian, que és el seu novio, amb el que marxa de càmping just en sortir de l'institut. Ella és més petita que ell per 2 anys. És molt valenta i forta sentimentalment.

Marta: És la millor amiga de la Laura, i li cobreix les seves esquenes. Perquè mentre la Laura esta de càmping amb en Kilian, la mare de la Laura creu que està dormint a casa de la Marta.

Kilian: És el novio de la Laura. Físicament és alt, prim i té els cabells castanys. Té una moto i li proposa un cap de setmana romàntic a la Laura, en un càmping, on la cosa no va gaire bé. Pertany a una banda de lladres que es dediquen a traficar coure, juntament amb el seu pare el senyor Bronson.

Laura: És una dona vella que viu per la zona del càmping, és molt solitaria i no sembla estar del tot bé. Hi viu allà perquè el seu home va morir ofegat a la piscina del càmping i ella creu que si es queda a viure allà podrà conversar amb el seu difunt marit. Acaba morint calcinada.

Bronson: Pare d'en Kilian, és el cap de la banda que trafica coure. Té un pacte amb la banda d'en Cobra per tenir un espai de venta de coure restringit per cadascú.

Cobra: És el cap de l'altre bàndol el qual es traicionat per la banda d'en Bronson. És un home terrorífic, i molt sàdic, també una mica boig. Sempre duu posat un pasamuntanyes que fa que no es reveli la seva identitat. Finalment s'acaba descobrint qui és, i resulta ser l'ex marit de la mare de la Laura, per tant, el pare de la Laura.

Sapo: Ajudant i membre de la banda d'en Cobra, és un home de grans dimensions, és gras i forçut. Sempre actua utilitzant la força i també porta a sobre sempre una pistola.

Ivan: Croat, amb tatuatges i musculós. És fa passar per policia infiltrat a la banda d'en Cobra pero sincerament al final no s'arriba a saber si realment és policia o no, encara que jo crec que no. És el màxim defensor de la Laura en l'aventura del càmping abandonat.

Barbes: Últim integrant del bàndol d'en Cobra, en un tiroteig va rebre un tret a la cama que el va deixar coix.

Monja Carmeta: Viu en un monestir, del costat del càmping, amb el seu conjunt de germanes monges.
Troben a la Laura ben xopa en un dia de pluja i l'acullen a casa seva. Finalment és ella la que avisa a la policia per la desaparició de la pobre Laura.


RESUM DE L'ARGUMENT:

La Laura és una noia adolescent que viu amb la seva mare. Durant un temps va estar sortint amb un noi que es deia Kilian, però van tallar perquè es van deixar de veure. Però de sobte, en Kilian, un divendres sortint de l'institut, convida a la Laura a passar un cap de setmana romàntic en un càmping.
Va mentir a la seva mare dient-li que aniria a dormir a casa de la Marta, la seva millor amiga. En Kilian va venir a recollir a la Laura en moto i van marxar cap al càmping. La Laura es veia bastant incòmode ja que el lloc on havien arribat era bastant tenebrós i estava molt allunyat de casa seva i dels pobles del costat. En Kilian va explicar a la Laura que allà hi tenia una autocaravana on podrien passar la nit sense cap problema. El primer dia va anar bastant bé, van arribar cap al vespre, quan ja es feia fosc, i van acabar dormint cada un d'ells en un llit a la caravana.

Al dia següent quan la noia va despertar, ho va fer sola. Dins de la caravana no hi havia ningú més. Es va adonar que no tenia el mòbil i per tant era impossible comunicar-se amb el seu "amor secret". Es va passar la major part del dia esperant a en Kilian, però va ser inútil ja que no va tornar. Es va fer moltíssimes hipòtesis intenat saber que li havia passat al seu xicot. Després de veure que no tornava va decidir sortir de la caravana a veure si el veia pel càmping. Quan va anar a fer el volt pel càmping va veure moltíssimes pintades i graffitis de cobres, a l'edifici de davant de la caravana. Seguidament va decidir passar el pont dels cocodrils, el qual li havia parlat en Kilian el dia anterior. I quan el va travessar va veure un camp de futbol amb una lona gegant que amagava grans quantitats de coure.

A l'endemà, com que encara no havia tornat en Kilian, va decidir anar a buscar a la dona vella que van veure el primer dia que van arribar. La va trobar en un bungalou, en mal estat, com tots els altres. Van estar parlant una estona, i la Laura, va agafar més por de la que tenia, perquè la senyor vella que també es deia Laura, estava una mica boja i deia coses molt estranyes. Per tant va decidir tornar a la caravana i esperar allà. Quan va arribar just a l'entrada va veure escrit al fang la paraula: "FUIG". En aquell moment la Laura es va espantar moltíssim, peruè no s'havia que estava passant, si en Kilian estava bé o no. No entenia res. Però va prendre una gran decisió, va agafar les coses més imprescindibles, les va ficar dins de la seva motxilla i va marxar d'aquell terrorífic càmping. Se'n va anar en una direcció on ella creia que hi havia un poble, ja que de vegades es sentien les campanes del campanar, ben a prop. Caminava molt ràpid, a pas lleuger, amb por al cos i estava ploguent. En unes quantes hores va arribar al seu destí, un monestir. Com que tenia molta gana i fred va picar a la porta. La van obrir unes monges, que la van rebre molt benvinguda, li van deixar una tovallola i roba perquè es canviés, ja que la que portava posada esta xopa. La única de les monges que parlava era la germana Carmeta. Les monges tenien un telèfon on es podia trucar, però com que la Laura no tenia el seu telèfon i no recordava el número de la seva mare no la va poder trucar. Però el que si que va fer, va ser trucar al seu propi mòbil, però no va contestar ningú. La monja Carmeta li va recomanar que descansés i que si rebien alguna trucada ja l'avisarien. Unes quantes hores després algú va trucar des del mòbil de la Laura al telèfon de les monges, abans de que arribés la Laura ja l'havia agafat una altre monja la qual va estar una estona parlant pel telèfon. Quan la monja li va passar el telèfon a la Laura la veu va desaparèixer i ningú no va contestar. La noia va deduir que alguna cosa anava malament, però va fer com si res. Al dia següent les monges la van convidar a fer missa, i li van donar un vestit de monja. Quan va arribar a l'església la Laura va veure a un home molt gran que anava armat, i que estava buscant a algú. La Laura va aprofitar aquell moment per escapar. Va correr una bona estona sense mirar enrere fins que va veure dos gossos, dos dogs argentins.

Seguidament va aparèixer l'amo dels gossos, un home que es feia dir Ivan, era croat, corpulent i amb tatuatges. L'Ivan va dir-li a la Laura que l'ajudaria a marxar d'allà, però al dia següent, ja que, ja era tard i havia organitzat una festa amb un amic seu. Quan van anar a recollir a l'amic, i va pujar a la caravana la Laura de seguida el va reconèixer, era l'home de l'església, l'home que anava armat. Es deia Sapo. En aquell moment es va posar molt nerviosa i ells la van intentar tranquilitzar diguent que eren "policies" i que volien enxampar al seu xicot, en Kilian. Que era traficant de coure, juntament amb el seu pare el senyor Bronson. No van aconseguir calmar-la, així que quan la Laura va trobar el moment exacte va fugir d'aquella caravana.

No gaire temps després l'Ivan la va trobar. Per tranquilitzar-la més i que confiés en ell, li va dir que era un policia infiltrat i que volia atrapar tan a un bàndol com a l'altre. Després d'aquesta xerrada la va portar a l'edfici on es trobava en Cobra, el cap de la banda que sempre anava amb un passamuntanyes i no es sabia qui era, en Barbes i en Sapo. La van emmanillar i van estar una estona rumiant què farien amb ella. Van decidir que pasaria la nit amb vigilància dins d'aquell edifici.
Durant la nit en Sapo es va quedar fent-li guàrdia, va intentar violar-la però la jove noia el va deixar inconscient al terra. Després d'aquest acte va fugir de l'edifici i va anar directament al bungalou de la senyora vella. La va trobar lligada, i amb un drap a la boca. Va comentar-li que tot allò li havia fet el monstre del càmping. I també li va explicar que en una de les habitacions hi havia dos cadàvers. Després d'això la Laura va marxar. Just quan se'n va anar, dos homes manats per en Cobra van cremar la casa.

A continuació la Laura va marxar espantada cap a la caravana on va dormir la primera nit. Va veure com en Cobra, ara sense passamuntanyes, torturava al pare d'en Kilian. El que més li va saber greu a la Laura, va ser descobrir qui era en Cobra. Era el seu pare! Va acabar desmaiada a dins la caravana, amb un trau al cap. I quan va despertar, va escoltar la veu d'en Kilian, que volia entrar a la caravana fos com fos, perquè els gossos de l'Ivan l'estaven perseguint. Finalment va poder entrar per la finestreta de dalt. L'Ivan va intentar entrar a la caravana i ho va aconseguir, però quan ho va fer, en Kilian el va deixar mig mort a fora de la caravana amb l'ajuda de la Laura.
Volien escapar d'allà com fos, d'una vegada per totes. Així que en Kilian va engegar l'autocaravana
i com que no sabia conduir-la molt bé va anar a parar a l'interior de la piscina. La caravana es va anar enfonsant lentament i cada cop entrava més aigua a dins. Després d'un moment enorme de pànic i por, la caravana va tocar el fons de la piscina. La Laura i en Kilian van voler sortir d'allà dins, primer ho va fer en Kilian i després ho va intentar la Laura. La Laura no tenia gaires forces per sortir i de sobte va aparèixer el seu pare, en Cobra, a la piscina i la va ajudar a salvar-se. Quan ell va voler sortir d'allà es va veure retingut per alguna força que l'impedia sortir del fons de la piscina i finalment va ser empassat. Es solia dir que el monstre del càmping només atacava a les persones dolentes.

Finalment va arribar la policia i va posar ordre a la situació. La Laura va ser retornada a casa amb la seva mare.


OPINIÓ PERSONAL:

El llibre de la "Noia de la Caravana" m'ha semblat molt interessant i divertit. És molt agradable i fàcil de llegir ja que és una història d'intriga i misteri que t'enganxa facilment.
Jo aquest llibre el recomanaria ja que té una història molt entretinguda, em ganes de llegir sempre un capítol més, i a més pels adolescents de la nostra edat, ja que encaixa molt bé amb les bogeries que de vegades fem per amor.